Després d’assistir a l’assaig general de Boscos Endins.
Un muntatge excel·lent que va més enllà dels propis contes de fades i que intenta explicar-nos les conseqüències dels finals feliços. Què és allò que passa després del “y fueron felices y comieron perdices”.

Unes veus extraordinàries que van refilant cançons que entrellacen les històries que tots coneixem però de manera que ens atrapen i emocionen, i a més, si en tenim ganes, ens faran reflexionar.

(1 crítica Constructiva:
A vegades els cànons solapaven algunes veus i no s’entenia el que deien tot i que no et fa perdre el fil de res i queden bé.)

Realment surts amb ganes d’agafar una cistella i entrar Boscos Endins en busca d’acomplir desitjos, on el camí és un destí en si mateix que ens fa créixer. Amb ganes de viure un propi conte de fades per a ser feliç. Però fent que la vida sigui el propi conte.

Molt recomanable tant per petits com per grans, anècdotes que per uns passaran desapercebudes a d’altres els faran dibuixar somriures. A més, gotes de modernitat connectaran els més petits amb els musicals.

La mitja part sorprèn després d’haver tancat totes les trames, tal i com un espera, sense pensar en el que després vindrà. Però tot arriba, i tant que arriba!!

No hi ha personatge despreciable, des del fullet al narrador tots compleixen una funció especial i necessària per a filar aquest teixit perfecte d’històries. Una capa de color de sang, de passió, de rauxa i seny de frases fetes recuperades que separen i enllacen uns fils amb uns altres.

Sincerament crec que val la pena. I no, no cal que creieu amb les fades si no voleu, però per unes hores deixeu-vos dur per la fantasia més real que haureu escoltat mai.