Es tractava d’un repte que calia resoldre amb molta cura i delicadesa, és un record per sempre tot i que potser ell ho recordi per les fotos que vegi de gran.

Després de dies pensant i amb l’encàrrec al cap, amb 1 dia i mig de feina va estar enllestit i va ser tot un èxit. Tant que compartiré el procés de creació (que algun@s m’han demanat).

La base és de pa de pessic. La típica recepta del iogurt:

• un iogurt de llimona
• 4 ous
• 3 mides de farina (entenem mida com el pot del iogurt)
• 2 mides de sucre
• 1 mida d’oli
• 1 sobre de llevat
• la ralladura de pell de llimona

Jo hi faig modificacions, sobretot per tema de gustos, a vegades el iogurt no el poso de llimona (natural o de maduixa) i enlloc de la ralladura de llimona hi poso aroma de vainilla.

L’elaboració no té gaires secrets, es posen tots els ingredients en un vol, es remena amb les baretes procurant que no quedin grumolls, es posa en una plata de forn suficientment alta per que pugi el pastís i es posa al forn a uns 180º fins que, en clavar-li un punxó o escuradents aquest surti sec, aproximadament uns 30 minuts  (jo no obriria abans a no ser que veieu que s’està torrant, per no perdre la força que fa pujar el pastís).

Un cop fora s’ha de deixar refredar i només un cop fred podem començar a decorar.

Abans de decorar, penseu si el voleu farcir, en aquest cas com hi havia 2 pastissos junts, els vaig unir amb una capa de xocolata.

I un cop units, primer els vaig posar una capa de “butter cream”, o el que és el mateix, crema de mantega:

• mantega a temperatura ambient
• subre glass
• 2 culleradetes de llet

Podeu trobar diferents receptes per aquesta crema a la xarxa, al final les proporcions les faig a ull però es tracta de posar la matega i anar afegint sucre glass fins a tenir la textura desitjada, i ja us avanço que és mooooolt de sucre per cada mica de mantega (recordeu tamissar el sucre per que no faci grumolls)

Aquesta crema la podeu tenyir amb colorants alimentaris i tindrieu ja una cobertura ben bona, però amb el pastis del Guillem vaig seguir.

Vaig comprar una pastilla blanca de Glassa. Es tracta d’una mena de plastilina de sucre moldejable. Vaig fer-ne diferents parts i la vaig tenyir dels colors necessaris.

Una part blanca la vaig extendre amb un curró fins deixar-la ben fina ben fina i quan està prou estirada com per cobrir el pastís amb l’ajuda del curró es col·loca damunt. La crema de mantega ens ajuda a que s’enganxi. L’amoldem bé a la forma del pastís, ajustem per sota i tallem les restes sobrants.

Després ve la part creativa, busques o penses el dibuix que vols per al pastís i el retalles de la massa de colors estirada, ajudant-nos amb un ganivet o algún estri especialitzat (que n’hi ha). I vas tallant i modelant… i després ajudant-nos de la mateixa crema de mantega els anem fixant les figures sobre la capa de glassa blanca.

I aquest seria el procés que comença un divendres tarda i acaba un dissabte nit.

Després ve la part més interessant: El portes a la festa el nen s’hi tira de cap, consegueixes aturar-lo i finalment el moment, bufes les espelmes i… ningú s’atreveix a tallar-lo!!!

Un cop tallat, és difícil que en quedi res a plat!!

En aquesta presentació podeu veure el procés i els resultats!

Presentació de fotos de Flikr, no visible amb dispositius mòbils ja que es tracta de Flash

Instagram ha trigat més de 2 anys en donar aquest pas i això fa que els usuaris d’iPhone hagin (hàgim) agafat cert “carinyu” i territorialisme en aquesta eina. De la mateixa manera han (hem) desenvolupat hàbits i costums, bones pràctiques i estratègies, gustos i maneres a la comunitat.

Animada per l’@alex_sanma compartiré algun d’aquests “consells”:

Instagram lesson 1: penja una foto! Ni que sigui 1 per començar!! Seguir perfils amb 0 fotos no és gens alentador!

Instagram lesson 2: no et viciis! enganxa!!! moltes fotos seguides es poden considerar spam

Instagram lesson 3: segueix aquell que penji fotos de t’agradin. O acabaràs veient moltes fotos per compromís i no veuràs imatges “boniques” per tu.

Instagram lesson 4: atreveix-te a descobrir. Cerca entre els populars, o entre els amics dels teus amics aquelles imatges o estils fotogràfics que enriqueixin la teva vista potser il·lustradores japoneses? Imatges de Suecia? Cases desolades de Detroit? Aprofita els més de 25 milions d’usuaris. (No puc ni imaginar quants serem a partir d’avui, d’això en tot cas ho parlem un altre dia)

Instagram lesson 5: Descobreix a través d’etiquetes. Pots fer cerques de paraules i també d’etiquetes (aquestes només clicant-les) que et mostraran totes les imatges etiquestades així que t’ajudaran a trobar nous usuaris i fotos fantàstiques dels temes que t’interessin.

Instagram lesson 6: Etiqueta i venceràs. Vols tenir més seguidors? Vols que les teves imatges arribin a més gent? posa etiquetes, (#) com ho fas a twitter, que defineixin les teves imatges, i que permetin agrupar-les amb altres del mateix tema.

Instagram lesson 7: Fes servir les etiquetes consensuades en events o trobades i podreu gaudir d’àlbums col·lectius només clicant l’etiqueta.

Instagram lesson 8: la força de les paraules. Les imatges estan molt bé, els Like’s també, però a vegades les paraules són el millor al·lé per seguir compartint.

Instagram lesson 9: hi ha diversos mites a Instagram: els gats, els vermuts al sol del diumenge, les bambes, els plankings… i altres que descobrim a diari, és a les teves mans fer caure aquests mites…seguiràs la tradició o podràs resistir-te a penjar la foto del gat del veí?

Instagram lesson 10: És obligació mantenir el bon rollo generat fins ara entre Igers. Com? segur que trobaràs la manera. Trobades, quedades, sopars… qualsevol excusa és bona per passar la comunitat del mòvil a mòvil al cara a cara.

No entraré a classificar ni jutjar els Likes. Això cadascú és lliure si fa Likes per que li agrada la foto, perque li agrada el títol, per compromís, per amor a l’usuari que la publica, feel free and enjoy sharing and liking!!!

Ah! no em puc oblidar de dir que… l’algoritme de que una foto teva passi a ser #popular és un dels secrets més ben guardats i que només uns pocs han experimentat. Si algú creu saber la fòrmula màgica estarem agraïts de llegir-la

I per tot el demés… et toca descobrir: quin és el teu estil, si faràs servir marcs, quins són els teus filtres preferits, si hi apliques el tilt shift… i ha tot un món per explorar!

Ara et toca a tu:

Quins consells afegiries?

Recomanes algun usuari indispensable? Exemple a seguir?

Enllaços recomanats

Tot i que segueixen sent recursos per iPhone possiblement els usuaris d’Android tindreu equivalències i potser les voleu compartir i aportar: 23 apps recomanades per a Instagramers

També existeixen webs que ens permeten veure Instagram des de la web com per exemple Statigr.am que a més ens ofereix gran varietat d’estadístiques d’ús i interacció, la possiblitat de comentar i fer likes, i, fins i tot, enviar DM’s a altres usuaris d’Instagram

I per acabar de completar l’experiència hi ha empreses que es dediquen a fer tot de productes derivats de les fotografies d’instagram: enganxines i impressions vàries: http://printstagr.am/ , imans: http://stickygram.com , quadres: Bumblejax, Carcasses d’iPhone: http://www.casetagram.com/, calendaris: http://www.keepsy.com …

;

Si bé les galetes són típiques de Halloween i no tinc cap interés en fomentar la tradició forània, el cas és que a la família hi ha menuts al·lèrgics als fruits secs i les castanyes i els panellets són una tortura. Així doncs les galetes, a part de divertides de fer, són una bona alternativa.

Aquest cop he fet servir una recepta de la Marta Manyé. Si encara no coneixeu el seu bloc i us agrada la cuina us el recomano: Deliciousmarta. El cas és que després de parlar amb ella i tastar les seves Magdalenes d’Oreo (boníssimes) sé del cert que puc confiar en les seves receptes. I així ho he fet.

La recepta: Galetes de Halloween

Aquestes galetes són tipus daneses amb un gust de mantega i vainilla. I la cobertura és Royal Icing, una capa de sucre de colors que converteix les galetes en una delícia dolça dolça dolça.

Aquest ha estat el resultat, i ni una n’ha quedat!

Vuit plantes et donen el temps just per desenredar els cables dels auriculars, endollar-los i col·locar cada auricular en una orella.
Surts de l’ascensor, engegues la música de l’iPhone, i obres la porta del carrer. Comença a sonar la música. El sol et toca la cara, somrius, la melodia et fa somriure, és en aquest moment quan despertes i comença el teu dia.

És així com un dia vaig decidir compartir la cançó que em feia somriure i agafar el ritme. Sota el “hashtag” o etiqueta de #wakeupsongs vaig compartir-la i animar la gent que m’oferís les seves que vaig anar emmagatzemant en aquesta playlist de grooveshark:

Encara és oberta a les aportacions i evidentment a fer somriure i despertar qui calgui. Hi ha cançons per despertars més alegres, i d’altres més tranquils o melancòlics, la qüestió és trobar el que vagi bé per cada moment.

Amb aquesta iniciativa vaig conèixer també un altre projecte, molt interessant basat en el mateix concepte: Wake Up Barcelona (@wakeupbarcelona)que podeu veure al seu web ple de cançons dels diferents despertars de la ciutat de @meritxellmatas

Avui recercant per completar aquesta entrada he descobert encara una altra iniciativa similar que podeu trobar a twitter:

Songs I wake Up to: @wakeupsongs de Chicago

Agraeixo i dedico aquest post a la @nuriavives que vaig re-conèixer (ja ens coneixíem virtualment) a la gala dels Premis Blocs Catalunya i que em va recordar aquest recull de cançons que ens alegren els matins i em va fer pensar en reprendre’l.

Cançons de fa anys que tornaven als meus llavis sense (o masses) records associats, lletres i melodies que tornaven al meu cap.
Poc a poc es va anar fent l’hora, qualsevol comentari incrementava l’emoció. Jo havia viscut desenes de concerts seus, però feia ja més de 10 anys. Tot i amb això una sensació: un concert més per gaudir de valent. No em sembla que faci 10 anys d’aquella retirada. El temps no ha passat.

Finalment arriba l’hora. Comença a sortir el fum a l’escenari. I poc a poc comencen a sortir a l’escenari. El crit esperat va sonar a les nostres oïdes: Bona nit, Malparits! Era el senyal, el viatge en el temps havia començat.

Vam començar amb un Boig de la ciutat que no va deixar ningú indiferent. Vam anar desgranant la discografia i fins i tot els diferents estils de Sopa. Vam ballar i cridar com a bojos, vam emocionar-nos amb clàssics com Sota una estrella amb una il·luminació impressionant a l’escenari. Vam homenatjar en Ninyin. Vam trobar a faltar cançons que sabíem que havien sonat la nit anterior. Vam reflexionar. Vam escoltar les paraules d’en Gerard. Rituals habituals que donada la circumstància actual anaven tenyits de colors més radicals.

Vam gaudir de 3 hores de concert, que ni els millors temps hàviem tingut concerts tan llargs. Per a alguns potser massa llarg i fins i tot massa polític. Jo m’hi hagués passat tota la nit. Potser és que mai en tinc prou. Potser ells ho acusaven més que nosaltres, i és que els salts finals de cançó cada vegada eren menys alts, però s’agraeix la predisposició i ganees de festa i de transmetre la força a l’escenari.

Si bé és cert que mentalment vam tornar als 15 anys, un signe que em va cridar l’atenció, va ser quan en les cançons lentes van tornar a aparèixer els encenedors que en els darrers temps havien estat substituïts per pantalles de mòvils i càmeres. Potser és que a aquests concerts hi va anar molta gent que també feia temps que no anava a concerts, o simplement que havíem tornat tots 10 anys enrere.

Aquí us deixo un petit moment del gran concert:

I unes quantes fotografies de diferents moments del concert:

Aquí teniu el web de Sopa de cabra: http://www.sopadecabra.net/ En ell s’hi recullen tweets, imatges, cançons… i tota la informació relacionada.

L’altaveu és un festival local que sempre ha donat el seu suport a grups emergents i que sempre han programat majoritàriament a grups d’aquí. Aquest any amb els caps de cartell que tot bon festival havia de tenir aquest estiu (Manel i Antònia Font).

Nosaltres però vam optar per una opció més discreta. Donat que fa poc vam descobrir en Joan Colomo vam voler tornar-lo a veure per saber si ens ratificàvem en les nostres impressions.

Tot i els problemes que vam tenir per arribar, en @cocarroi, la @maihaviaditque i jo al concert (trànsit dens a plaça Espanya causada pels “sopes”, i perduts per Sant Boi, per un cop trobats cercar aparcament) vam fer acte de presència a mig concert dels 4t1a.

D’entrada ens va cautivar l’espai. Cal Ninyo és habitualment una petita sala d’actes que per l’ocasió va enretirar totes les seves files de cadires per deixar una sala de fusta a terra i sostre que donava un espai càlid, acollidor i fins i tot una mica màgic.

Dels Quart Primera podríem resumir dient que és una llàstima no haver arribat a convidar-los mai a donar un concert a casa. Algú sap si encara ho fan? Tot i que ja no tenim l’espai que teníem quan els vam descobrir i ho vam pensar… En fi, ens resignarem a veure’ls de manera convencional.

Una veu bonica i íntima. Un gust sentir l’estona que vam poder sentir.

Tot seguit va començar el concert de Joan Colomo.

Com l’ocasió anterior va sonar tan còmode com en l’altre concert, només que la frescura vam veure que no era tanta, ja que algunes gràcies són repetides com a qualsevol guió de concert. Res greu.

L’escenari és igual, si potser al moog semblava casa seva, Cal Ninyo tampoc no era un lloc estrany (encara que no hi hagués tocat mai no li seria estrany). Els experiemnts amb les veus pregrabades van ser un no parar mentre ens explicava les cançons que tenien al disc, i dic explicàven perquè no totes les va arribar a tocar. És estrany però és així un no sempre té els mitjans en concert que es tenen en una gravació. A causa d’això i per ocupar el temps que els havia estat assignat vam poder escoltar unes versions de Roxette memorables.

Si més no, va ser tot força divertit. Potser ens hauríem de plantejar com dur a terme totes les cançons del disc al directe per poder evolucionar i crèixer, perquè amb el que vam veure, tot i pasar-ho bé, no podem passar a grans concerts.

Realment la coincidència de grans cites musicals en dia i hora (Sopa de cabra a Barcelona, Manel a l’Ateneu de l’Altaveu, …) van fer que la sala estigués més buida del que s’esperava. Però d’altra banda, poques vegades podrem veure un concert amb aquesta intimitat, com entre amics. Bon record de l’Altaveu.

Pel que fa a Sant Boi, potser no tant, recordeu que al principi us deia que buscàvem aparcament? doncs vam deixar el cotxe en un aparcament municipal que tancava a les 24 h , evidentment amb les presses del concert no ens vam adonar i quan vam anar a cercar el cotxe ja estava tancat. Sort dels SantBoians que són bones persones i un usuari de l’aparcament ens va obrir la porta. Mai li estarem prou agraïts!

Us deixo algunes imatges dels concerts gràcies a la Carmen @maihaviaditque .

Un secret a veus, si aneu als seus concerts potser trobeu els Standstill

Gràcies a les aportacions de tots els que van col·laborar, via comentaris al bloc o via twitter, he pogut fer aquesta recopilació que respon a una pregunta típica i tòpica de les trobades d’Instagramers, es tracta de: Tu quines apps fas servir?? Com aconsegueixes aquest efecte o aquesta llum? I qui millor que els habituals usuaris de les apps per recomanar-les.

És evident que seria més fàcil dirigir-vos a la pàgina de l’App Store on es recullen les apps de Fotografia però això seria poc personal i gens col·laboratiu, descontextualitzat i buit de sentit. Ha estat molt més entretingut recollir les vostres aportacions, comentari a comentari.

Potser estadísticament no és una mostra de la població gaire gran però segur que molt representativa. Abans de res agrair les recomanacions a : @mertxibuky @shht @yes82 @jasminrovira @alfredocano @wepicbarcelona @pineti @Ricardcastellet @Elyshebeta i jo mateixa @annits que també aporto les meves (ens trobareu a Instagram, si voleu veure les nostres fotos, i a twitter si voleu llegir el que diem)

Ara si, aquestes són les aplicacions que fan servir els Instagramers (per ordre de vots):

Camera+ proporciona un assortit de filtres per a retocar les imatges, per la seva simplicitat i gran número d’efectes és la més recomanada

Díptic permet fer composicions de diferents fotografies. Reunir diferents fotografies en una de sola és, a vegades, el que els dóna un nou sentit.

Photoshop Express Un photoshop de butxaca (permet retallar, difuminar, retocar llum i color, aplicar filtres…)

Hipstamatic Per a fer fotografíes amb filtres i lents diferents i originals, escull bé el rodet, la càmera i dispara!

Noir els millors contrastos blanc i negre i  focalitzacions de llum. Dóna a les teves escenes un toc misterios o il·lumina només allò que t’interessa.

Leme Cam te moltes possibilitats aplicant efectes i filtres diferents a les imatges

Squareready per enquadrar imatges en el marge quadrat d’instagram, permet afegir fons de colors, perfecte per no haver de tallar les imatges rectangulars que ens dóna l’iPhone

Juxtaposer permet fer mescla de fotografies, seleccionar una part d’una imatge i incrustar-la a una altra només amb un dit!

Photosynth panoràmiques de 360º increïbles

iDarkroom dóna a les teves fotografies noves textures, i afegeix dibuixets com cors, floretes…

Labelbox afegeix etiquetes a les teves fotografies, escull quin tipus de cinta vols i etiqueta!

Photofunia permet posar la teva foto en llocs surrealistes i divertits. Com serà la Mona Lisa amb la teva cara?

Qbro una app que toca la butxaca però et permet controlar la exposició a la llum, fins i tot balanç de blancs, entre d’altres ajustos i també et permet compartir i demés coses de la postproducció

Color effects per destacar un element de color sobre un blanc i negre o viceversa.Transforma les imatges a escala de grisos i recupera el color d’aquella part que vols ressaltar

Dermandar Panorama per a relaitzar panoràmiques, com el seu nom indica

Doodle Buddy permet escriure, posar segells i pintar o difuminar els colors que hi has posat, sigues creatiu!

Tweegram per fer notes i penjar-les directament a Instagram, com si d’un tweet es tractés.

Phonto afegeix text ales fotografies ja siguin lletres, paraules o frases

BlendCamP per a fer superposicions de fotos través de transparències

Watermyphoto Produeix un efecte d’aigua on es reflexa tota la imatge

Aniquoma per donar-li un toc de dibuix a les fotos. Anima la realitat

Lego photo T’imagines la teva cara feta de peces de lego? Doncs no imaginis més, passa-la per aquesta app

Pho.to Lab Aquesta app és molt completa! pots donar disseny a les fotos amb marcs, formes…Ara, heu d’anar alerta!!! és una mica friqui, la model de totes les fotos per ensenyar els efectes és la Britney Spears!! (ens comenta la @yes82)

Ara ja no hi ha excusa per no fer unes fotografies estupendes. Trieu bé el moment de disparar i recordeu que això només ajudarà a millorar-les però que les heu de fer bones des del primer click! I és que a vegades una bona foto no vol ser tocada ni retocada.

Una cosa més!! Totes aquestes aplicacions per a iPhone (que fins el moment actual son els únics que gaudeixen d’instagram) serveixen per preparar les imatges abans de compartir-les però un cop compartides amb el nostre estimat Instagram tenim moltes eines i aplicacions web i mòbil per a gaudir-ne i multiplicar-ne l’experiència.

Si sou uns veritables addictes a aquesta eina i a compartir us recomano llegir l’article publicat per Territorio Creativo al seu bloc, on ens parlen de la Galaxia Instagram: apps para todo i ens ofereixen una genial infografia per a recopilar totes les eines que tenen com a base l’Instagram. Eines per visualitzar, per compartir, per crear productes impresos, per analitzar i fer estadístques, i etc. Us animo a exploar-ho.

Si trobes a faltar la teva app preferida, o si has provat alguna d’aquestes i t’encanta o no t’agrada gens, deixa el teu comentari i comparteix la teva app o experiència! sempre podem fer crèixer la llista!

Gràcies per col·laborar!!

(Instagram és una aplicació/xarxa social que ens permet després de fer una foto aplicar-li uns filtres i enfocaments per a compartir-la amb una comunitat.)

Aquesta iniciativa que realitza @igersbcn ha aconseguit atreure una multitud del gent, que en les diferents edicions, ha compartit xerrades, desvirtualitzacions, aplicacions per a fer millors fotos (per després penjar-les a Instagram), cerveses (gràcies al suport que ha ofert @moritzbarcelona a aquesta iniciativa en vàries ocasions), i sobretot ens hem conegut els uns als altres, conexions que han passat d’instagram a twitter i d’allà de ben segur que arribaran a ser amistats o negocis, qui sap.

De cada trobada se’n deriva una gran quantitat enorme de fotografies penjades: vistes, terrasses, copes, plankings, autofotos, grups, etc. que per una estona omplen l’instagram de Barcelona. Potser això els va animar a proposar el que vam fer en la darrera trobada de dissabte.

Aquest darrer cop hi havia un objectiu final rere la trobada.  Aquest cop, va ser amenitzada pel grup The Pinker tones que a través de les fotografies dels allà presents realitzaran un videoclip fet única i exclusivament amb Instagram. Podeu llegir aquí la iniciativa (recull d’imatges) i convocatòria (on trobareu part dels organitzadors de la vetllada.).

Eines

No sabem si faràn servir Pummelvision per realitzar automàticament el vídeo o si hi haurà una edició, però el que podem avançar són les imatges que composaran aquest vídeo: http://instaclip.tv/thepinkertones/

També les podeu veure a l’Instagrid de #thepinkertones . Amb Instagrid podreu veure les galeries de qualsevol usuari d’Instagram o hashtag (etiqueta) que vulgueu.

La trobada,

va ser agradable com sempre, ja que ens vam retrobar molts dels Instagramers de les edicions anteriors, i alguns de nous, tot i que en ser cap de setmana van faltar alguns dels habituals que es van trobar a faltar.

En aquestes trobades hi ha un munt de feina d’organització i promoció que agraim molt els assistents per permetrens accedir a aquests espais i events. Els que en formeu part sé que us donareu per aludits i preferiria no caure en l’error de deixar-me ningú.

The Pinker Tones on the rocks

El concert,

sorprenentment acústic, The Pinker Tones ens tenen acostumats a un so més electrònic que no podien portar al local on ens trobavem així que les cançons pròpies o versions van sonar a ritme de pandereta, guitarra i fins i tot ukelele, tranquiles i íntimes.

Aplicacions per a fer millors fotos,

reprenent aquesta idea anterior, quines Apps feu servir per a millorar les fotos i aplicar-los els efectes més especials del món?

Us animo a que deixeu en els comentaris les vostres i en deixeu una petita frase de perquè la recomaneu. Si en recollim prous entre tots em comprometo a fer-ne un post per recomanar-les.

Algunes de les meves:

Squareready: per enquadrar imatges en el marge quadrat d’instagram, permet afegir fons de colors.

Photosynth: Panoràmiques de 360º increïbles

Labelbox: afegeix etiquetes a les teves fotografies

(quan faci el post exclusiu amb la vostra ajuda en posaré més)

Altres notícies relacionades,

hi ha informacions que donarien per una entrada completa però amb senyalar-les aquí crec que serà suficient.

Respecte d’Instagram: Durant el mes d’agost més de 50 milions de fotografies s’han pujat a aquesta aplicació

Instagram i els usuaris d’smartphone: Els que teniu un android molt aviat també podreu utilitzar Instagram Més info.

Va ser una grata sorpresa, una casualitat i una recomanació. Buscàvem saciar les ganes de concert  i aquesta setmana semblava que aquesta era la oportunitat. El lloc (Moog) no era un escenari habitual, per tant feia crèixer la incògnita. Era part del Mas i mas festival.

Vam entrar i tot d’una va començar en Mau tocant samplers i bateria, fent experiments amb l’harmònica i sorprenent amb el teclat i els pregravats en el propi moment. Amb lacol·laboració puntual d’en Colomo en alguna cançó va demostrar com d’autònom i complet pot arribar a ser.

Un cop acabada la seva actuació sorprenent va ser el moment de desmuntar i muntar de nou el petit espai del Moog per a la banda.
I llavors acompanyat de teclat, baix i bateria va començar en Joan Colomo a desgranar les seves cançons amb la seva guitarra. Es tractava de la prsentació del seu treball, Producto interior bruto Vol.1, ha hagut de dividir en 2 volums per la quantitat de cançons que genera.

I que dir del concert? Divertit i espontani, en Colomo com si fos a casa interaccionava amb el públic i els feia participar sempre que les lletres ho permetien i el públic semblava un club de fans que corejaven totes les seves cançons. Els canvis de registre i el pas dels greus als aguts i d’aguts a greus sembla un joc de nens per a ell. I les cançons poden ser d’allò més “variopintes”, unes dignes de les millors cançons de la bressola per a nens petits (l’ocell – podeu escoltar-la aquí sota) i d’altres de més crues i profundes en el seu contingut.

Escolteu aquí el seu disc  Contra todo pronóstico

Val a dir que la sala va ser ideal, un espai petit on cabiem tots i donava el caliu adient per al concert. Gran troballa i retrobament com a sala de concerts d’aquesta sala més coneguda com club de techno i rock.

Una recomanació escolteu Joan Colomo (per aprendre les cançons) però sobretot aneu a cantar-les als concerts i gaudiu d’una festa amb els colegues.
I és que tot el concert en general em va deixar la sensació d’uns nens que jugaven a fer cançoncs i que s’ho passven tan bé que es contagiava.

Us deixo un petit vídeo del concert, molt curtet.

[quicktime]http://annits.com/wp-content/uploads/2011/09/20110902-193738.mov[/quicktime]

Tot va començar el dia en que en @cocarroi va voler posar a prova els Twitteros mallorquins i els va llançar el repte de recopilar paraules mallorquines, tot twitejant-les amb el hashtag (etiqueta temàtica) #paraulesallorquines. Però bé, millor sentiu la tertúlia radiofònica i estareu distrets durant un parell d’hores escoltant en @benjami (conductor del programa i co-fundador de meneame.net ) i els seus col·laboradors (@tonapou, @sukiweb enre altres) i els altres convidats (creadors de Soopbook, web per editar els teus propis llibres) i una servidora que “passava per allà”  a  MCA en xarxa.

MCA en Xarxa del dissabte 6 d’agost de 2011 (Àudio- Podcast de l’emisora)

Ona Mallorca és una emisora de ràdio que degut als darrers canvis polítics està propera a ser tancada. Des d’aquí els enviem tot el nostre suport per la feina que fan i esperem que aquesta història pugui tenir un final feliç.

Una cosa més, com haureu sentit a l’àudio,  les paraules mallorquines van ser un Trending Tòpic a nivell espanyol al mes de març i ens encantaria poder recopilar-les, i qui sap si gràcies a SoopBook editar-ne un llibre. Avui dia, però, els sistemes de cerca no ens permeten retrobar tuits tan llunyans. Si algú té guardada alguna cerca de llavors o sap com aconseguir-ho, li agrairíem que ho compartís amb nosaltres.

Estudi Nord d'Ona Mallorca