Arriba l’època més controvertida de l’any: El Nadal. Uns l’odien i d’altres l’esperen tot l’any. Uns s’omplen d’il·lusió i esperança, parlen amb arbres i els encomanen els seus desitjos, d’altres es tanquen i no volen ni tastar els grans àpats que les mares, tietes, àvies o germanes els cuinaran.

Sigui com sigui ha arribat el Nadal per posar punt i final a aquest 2013 que hem viscut intensament des del principi i així ho farem fins el final, però només per seguir vivint intensament tots els que vindran.

Per mi ha estat any de canvis i reivindicacions, de tristeses i d’alegries, de viatges lluny, lluny, i més a prop però sempre descobrint coses noves que ens ajudin a crèixer.

Un secret?
aquest any he complert un somni que guardava des de ben petita i és que una nit mentre dormia vaig somiar que baixava per un d’aquells carrers que sortien a les persecussions de les pel·lícules, i no només aixó sinó que ho feia amb un descapotable. A saber quina pel·lícula hauria vist aquell dia però el somni ha seguit dins el meu cap mentre m’he fet gran. Doncs bé, aquest any l’he pogut realitzar.

Tenir somnis ens ajuda a crèixer i a posar-nos reptes que ens fan aprendre i fer coses per aconseguir-los. Mai vaig pensar que l’arribaria a complir i m’encanta descobrir que les coses que creiem més impossibles és poden fer realitat. No és el primer cop. Així que seguiu somniant!!!

Bones festes i Feliços somnis nous!