Comença un 9 any nou.
Sembla que les energies aguantaran i els canvis d’horaris encara em fan ballar el cap… poc a poc reprenc vells hàbits que mai havia d’haver deixat. La inspiració fluctua.
D’entrada he engegat un nou curs al centre cívic de Sant Martí, del qual se’n pot veure algun fruit a www.femxarxa.wordpress.com i que aquest trimestre m’he plantejat realitzar-lo a través d’un fil conductor com és una revista. Esperem que pugui arribar a bon port.
També he creat un bloc per centralitzar les fotos i informacions sobre els Annitsversaris. *^_^* www.annitsversari.blogspot.com
I mentre vaig treballant com de costum en diferents activitats i tasques de les Xarxes (Òmnia i Punt TIC) i aprenent-ne molt de totes les experiències.
L’any passat vaig col·laborar en la organització de la Jornada de dinamització de la Internet Social, i la veritat és que del que vam viure mentre organitzavem vaig aprendre, però del que va passar durant l’11 de desembre al Citilab encara en vaig aprendre més, mostra d’això espero que es vegi reflectida en les formacions futures.
Durant un parell de mesos he estat dinamitzant el tutors d’un curs subvencionat per l’ICD (Institut Català de la Dóna). Es tracta del Programa ENDE, que pretén dotar de maquinari i coneixements tecnològics a entitats de dones. En aquesta edició s’han format unes 300 dones, en representació de les seves entitats. En el seu bloc es pot arribar a través d’enllaços al treball dut a terme per aquestes dones i les seves entitats. El campus virtual utilitzat per a poder donar un suport físic estandaritzat a totes les seus del territori català, va ser moodle.
I entre aquestes i altres coses penso que vaig aportant el meu granet a fer les coses una mica millor…




A vegades passa que inicies coses que no saps com continuar, com mantenir, o com tancar. Això és més o menys el que ha passat amb aquest blog, el vaig crear amb moltíssimes ganes d’omplir-lo i que fos visitat per molta gent i que poc a poc fos un lloc de referència però a vegades la vida et distreu i t’adones que allò que havies començat s’ha quedat endarrerit i que allò més clàssic, de sempre (