Primavera Sound, Sónar, PopArb, Vida Festival i Cruïlla: 5 setmanes 5 festivals, aquest ha estat l’objectiu no intencionat dels darrers mesos.
Amb la previsió de no anar enlloc espectacular aquest any per vacances, he optat per posar espectacle als meus caps de setmana. Per desconectar, per passar-ho més lleugerament i sempre amb la música com excusa. Continua llegint
Fi de festa Primavera Sound
Per escriure del Primavera Sound tenim molts aspectes sobre els que reflexionar. Les crítiques musicals han cremat per les diferents seccions de cultura i corregut per les xarxes socials. Hem compartit llistats de selecció de concerts de cada assitent, s’ha parlat dels propis assistents als concerts i les seves peculiaritats, etc. Com ho he vist jo, intentaré simplificar-ho. Continua llegint
Xoel López al Teatre Joventut
Divendres passat (5/4/2013) vaig anar, en bona companyia, a veure un concert. Per mi, com molts sabreu, és habitual anar de concert, però reconec que aquest em va tocar la fibra de manera especial. Continua llegint
Tot just fa una setmana (el 10/09/2011) no podia evitar tararejar canços durant tot el dia. Eren els nervis.
Cançons de fa anys que tornaven als meus llavis sense (o masses) records associats, lletres i melodies que tornaven al meu cap.
Poc a poc es va anar fent l’hora, qualsevol comentari incrementava l’emoció. Jo havia viscut desenes de concerts seus, però feia ja més de 10 anys. Tot i amb això una sensació: un concert més per gaudir de valent. No em sembla que faci 10 anys d’aquella retirada. El temps no ha passat. Continua llegint
El cap de setmana passat era ple de música per tot arreu. A Barcelona arrencaven els concerts de Sopa de Cabra (en parlaré al proper post) i les festes majors cuegen encara per tot el territori català, el teatre tenia la seva cita a Tàrrega i a Sant Boi es cel·lebrava el 23è Festival de música Altaveu.
L’altaveu és un festival local que sempre ha donat el seu suport a grups emergents i que sempre han programat majoritàriament a grups d’aquí. Aquest any amb els caps de cartell que tot bon festival havia de tenir aquest estiu (Manel i Antònia Font).
Nosaltres però vam optar per una opció més discreta. Donat que fa poc vam descobrir en Joan Colomo vam voler tornar-lo a veure per saber si ens ratificàvem en les nostres impressions.
Tot i els problemes que vam tenir per arribar, en @cocarroi, la @maihaviaditque i jo al concert (trànsit dens a plaça Espanya causada pels “sopes”, i perduts per Sant Boi, per un cop trobats cercar aparcament) vam fer acte de presència a mig concert dels 4t1a.
D’entrada ens va cautivar l’espai. Cal Ninyo és habitualment una petita sala d’actes que per l’ocasió va enretirar totes les seves files de cadires per deixar una sala de fusta a terra i sostre que donava un espai càlid, acollidor i fins i tot una mica màgic.
Dels Quart Primera podríem resumir dient que és una llàstima no haver arribat a convidar-los mai a donar un concert a casa. Algú sap si encara ho fan? Tot i que ja no tenim l’espai que teníem quan els vam descobrir i ho vam pensar… En fi, ens resignarem a veure’ls de manera convencional.
Una veu bonica i íntima. Un gust sentir l’estona que vam poder sentir.
Tot seguit va començar el concert de Joan Colomo.
Com l’ocasió anterior va sonar tan còmode com en l’altre concert, només que la frescura vam veure que no era tanta, ja que algunes gràcies són repetides com a qualsevol guió de concert. Res greu.
L’escenari és igual, si potser al moog semblava casa seva, Cal Ninyo tampoc no era un lloc estrany (encara que no hi hagués tocat mai no li seria estrany). Els experiemnts amb les veus pregrabades van ser un no parar mentre ens explicava les cançons que tenien al disc, i dic explicàven perquè no totes les va arribar a tocar. És estrany però és així un no sempre té els mitjans en concert que es tenen en una gravació. A causa d’això i per ocupar el temps que els havia estat assignat vam poder escoltar unes versions de Roxette memorables.
Si més no, va ser tot força divertit. Potser ens hauríem de plantejar com dur a terme totes les cançons del disc al directe per poder evolucionar i crèixer, perquè amb el que vam veure, tot i pasar-ho bé, no podem passar a grans concerts.
Realment la coincidència de grans cites musicals en dia i hora (Sopa de cabra a Barcelona, Manel a l’Ateneu de l’Altaveu, …) van fer que la sala estigués més buida del que s’esperava. Però d’altra banda, poques vegades podrem veure un concert amb aquesta intimitat, com entre amics. Bon record de l’Altaveu.
Pel que fa a Sant Boi, potser no tant, recordeu que al principi us deia que buscàvem aparcament? doncs vam deixar el cotxe en un aparcament municipal que tancava a les 24 h , evidentment amb les presses del concert no ens vam adonar i quan vam anar a cercar el cotxe ja estava tancat. Sort dels SantBoians que són bones persones i un usuari de l’aparcament ens va obrir la porta. Mai li estarem prou agraïts!
Us deixo algunes imatges dels concerts gràcies a la Carmen @maihaviaditque .
Un secret a veus, si aneu als seus concerts potser trobeu els Standstill 😉
Dissabte passat vaig assistir a la 3a trobada d’ Instagramers de Barcelona. Es tracta d’una iniciativa que es porta duent a terme des de fa uns mesos i que permet posar cares als que hi ha rere l’objectiu de l’iPhone de les imatges que veiem a diari a través d’Instagram.
(Instagram és una aplicació/xarxa social que ens permet després de fer una foto aplicar-li uns filtres i enfocaments per a compartir-la amb una comunitat.)
Aquesta iniciativa que realitza @igersbcn ha aconseguit atreure una multitud del gent, que en les diferents edicions, ha compartit xerrades, desvirtualitzacions, aplicacions per a fer millors fotos (per després penjar-les a Instagram), cerveses (gràcies al suport que ha ofert @moritzbarcelona a aquesta iniciativa en vàries ocasions), i sobretot ens hem conegut els uns als altres, conexions que han passat d’instagram a twitter i d’allà de ben segur que arribaran a ser amistats o negocis, qui sap.
De cada trobada se’n deriva una gran quantitat enorme de fotografies penjades: vistes, terrasses, copes, plankings, autofotos, grups, etc. que per una estona omplen l’instagram de Barcelona. Potser això els va animar a proposar el que vam fer en la darrera trobada de dissabte.
Aquest darrer cop hi havia un objectiu final rere la trobada. Aquest cop, va ser amenitzada pel grup The Pinker tones que a través de les fotografies dels allà presents realitzaran un videoclip fet única i exclusivament amb Instagram. Podeu llegir aquí la iniciativa (recull d’imatges) i convocatòria (on trobareu part dels organitzadors de la vetllada.).
Eines
No sabem si faràn servir Pummelvision per realitzar automàticament el vídeo o si hi haurà una edició, però el que podem avançar són les imatges que composaran aquest vídeo: http://instaclip.tv/thepinkertones/
També les podeu veure a l’Instagrid de #thepinkertones . Amb Instagrid podreu veure les galeries de qualsevol usuari d’Instagram o hashtag (etiqueta) que vulgueu.
La trobada,
va ser agradable com sempre, ja que ens vam retrobar molts dels Instagramers de les edicions anteriors, i alguns de nous, tot i que en ser cap de setmana van faltar alguns dels habituals que es van trobar a faltar.
En aquestes trobades hi ha un munt de feina d’organització i promoció que agraim molt els assistents per permetrens accedir a aquests espais i events. Els que en formeu part sé que us donareu per aludits i preferiria no caure en l’error de deixar-me ningú.
The Pinker Tones on the rocks
El concert,
sorprenentment acústic, The Pinker Tones ens tenen acostumats a un so més electrònic que no podien portar al local on ens trobavem així que les cançons pròpies o versions van sonar a ritme de pandereta, guitarra i fins i tot ukelele, tranquiles i íntimes.
Aplicacions per a fer millors fotos,
reprenent aquesta idea anterior, quines Apps feu servir per a millorar les fotos i aplicar-los els efectes més especials del món?
Us animo a que deixeu en els comentaris les vostres i en deixeu una petita frase de perquè la recomaneu. Si en recollim prous entre tots em comprometo a fer-ne un post per recomanar-les.
Algunes de les meves:
Squareready: per enquadrar imatges en el marge quadrat d’instagram, permet afegir fons de colors.
Photosynth: Panoràmiques de 360º increïbles
Labelbox: afegeix etiquetes a les teves fotografies
(quan faci el post exclusiu amb la vostra ajuda en posaré més)
Altres notícies relacionades,
hi ha informacions que donarien per una entrada completa però amb senyalar-les aquí crec que serà suficient.
Respecte d’Instagram: Durant el mes d’agost més de 50 milions de fotografies s’han pujat a aquesta aplicació
Instagram i els usuaris d’smartphone: Els que teniu un android molt aviat també podreu utilitzar Instagram Més info.
Ahir vaig descobrir en Joan Colomo.
Va ser una grata sorpresa, una casualitat i una recomanació. Buscàvem saciar les ganes de concert i aquesta setmana semblava que aquesta era la oportunitat. El lloc (Moog) no era un escenari habitual, per tant feia crèixer la incògnita. Era part del Mas i mas festival.
Vam entrar i tot d’una va començar en Mau tocant samplers i bateria, fent experiments amb l’harmònica i sorprenent amb el teclat i els pregravats en el propi moment. Amb lacol·laboració puntual d’en Colomo en alguna cançó va demostrar com d’autònom i complet pot arribar a ser.
Un cop acabada la seva actuació sorprenent va ser el moment de desmuntar i muntar de nou el petit espai del Moog per a la banda.
I llavors acompanyat de teclat, baix i bateria va començar en Joan Colomo a desgranar les seves cançons amb la seva guitarra. Es tractava de la prsentació del seu treball, Producto interior bruto Vol.1, ha hagut de dividir en 2 volums per la quantitat de cançons que genera.
I que dir del concert? Divertit i espontani, en Colomo com si fos a casa interaccionava amb el públic i els feia participar sempre que les lletres ho permetien i el públic semblava un club de fans que corejaven totes les seves cançons. Els canvis de registre i el pas dels greus als aguts i d’aguts a greus sembla un joc de nens per a ell. I les cançons poden ser d’allò més “variopintes”, unes dignes de les millors cançons de la bressola per a nens petits (l’ocell – podeu escoltar-la aquí sota) i d’altres de més crues i profundes en el seu contingut.
Escolteu aquí el seu disc Contra todo pronóstico
Val a dir que la sala va ser ideal, un espai petit on cabiem tots i donava el caliu adient per al concert. Gran troballa i retrobament com a sala de concerts d’aquesta sala més coneguda com club de techno i rock.
Una recomanació escolteu Joan Colomo (per aprendre les cançons) però sobretot aneu a cantar-les als concerts i gaudiu d’una festa amb els colegues.
I és que tot el concert en general em va deixar la sensació d’uns nens que jugaven a fer cançoncs i que s’ho passven tan bé que es contagiava.
Us deixo un petit vídeo del concert, molt curtet.
[quicktime]http://annits.com/wp-content/uploads/2011/09/20110902-193738.mov[/quicktime]
